SEGONA AVALUACIÓ

TALLER D'ESCRIPTURA

Els personatges

Són els individus que intervenen en els fets narrats, sempre situats en un temps i en un espai determinats. Segons la importància que prenen dins de l'acció narrada, els personatges poden ser:

- principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat, la seva actuació té un pes decisiu en la resolució del conflicte plantejat. Són els millor caracteritzats, és a dir, aquells sobre els quals coneixemem més dades. En els personatges principals cal destacar el/els protagonista/es, que porta/en a terme l'acció de la novel·la. De vegades, el protagonista té un adversari, un personatge que se li oposa: l'antagonista.

- secundaris: intervenen poc o marginalment en el decurs de la novel·la. La seva intervenció no és definitiva per al desenvolupament de l'acció i estan menys caracteritzats, és a dir, el lector coneix menys dades sobre ells.

Segons la caracterització (com són presentats els personatges al lector), els personatges poden ser:

- rodons: són presentats amb uns trets més complexos, tenen característiques pròpies de qualsevol ésser humà, evolucionen al llarg de la novel·la, poden ser contradictoris i de comportament variable, com qualsevol persona.

- plans: només estan esbossats, són caracteritzats de manera esquemàtica i es mantenen invariables al llarg de la novel·la, la qual cosa pot fer-los poc creïbles.

Altres tipus de personatges són:

- personatge decoratiu, aquell que no participa de manera efectiva en la narració i que, si fos eliminat, aquest fet no variaria de cap manera la novel·la, ja que serveix només per crear un ambient determinat.

- personatge tipus, un personatge que no té característiques individuals, sinó que més aviat respon a unes característiques fixes establertes per la tradició literària.

- personatge col·lectiu: està format per un conjunt de persones que actuen col·lectivament, com si fossin un personatge autònom (un poble sencer, una comunitat, una classe social...)

- personatge natura: s'anomena així a la natura quan pren un protagonisme destacat en la història i pot condicionar les accions o l'estat d'ànim dels altres personatges.

- antiheroi: és un personatge mediocre, mancat de les virtuts i dels valors tradicionals. Sempre expressa la irracionalitat o la manca de sentit de la vida humana.

Els personatges també poden ser caracteritzats de dues maneres:

- caracterització directa: si el lector coneix com és el personatge perquè el narrador o un altre personatge aporta aquestes dades.

- caracterització indirecta: si el lector s'ha de fer una imatge mental del personatge i de la seva manera de ser a partir dels fets i accions del mateix personatge.

Exercicis pràctics

Mireu aquest videoclip i a continuació entre tota la classe discutireu les característiques dels personatges, la distinció entre principals i secundaris i tots els elements que es puguin apreciar.

Ara, individualment, cadascú mirarà aquest altre video

 

FEINA

 1. Escriviu un text d'entre cinc i deu línies explicant el debat de classe sobre el primer videoclip

 2. Escolliu com a mínim dos personatges dels cinc que hi apareixen en el segon video i feu un escrit d’unes deu línies per a cadascun. Primer es farà un retrat del personatge. Després se’l deixarà parlar a ell perquè expressi el que sent.

Examen global 1a avaluació

Què entra a l'examen?

- Comentari de textos: comprensió i expressió escrita.

- Repàs de gramàtica:

• identificar la categoria gramatical de les paraules d'un text
• identificar el mode, temps, persona i nombre d'una forma verbal
• separació de síl·labes. Diftongs i hiats   

- Literatura

• Tres autors de l'Edat Mitjana: Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell
• Gèneres de la poesia trobadoresca
• Definició i característiques de la faula

  Material d'estudi i webgrafia

Conjugació de verbs
Categories gramaticals (exercicis per practicar)
 Gèneres trobadorescos 
Tres autors de l'Edat Mitjana (també el podeu trobar al grup de la NET a la pàgina d'arxius)
La faula
Apunts de classe (separació síl·labes, diftongs, hiats)

Sort, però sobretot molt estudi!

L'Edat Mitjana: Llull, A. March i novel·la cavalleresca

A continuació us presentem els temes a treballar en grup. Aquesta és la feina que haureu de realitzar:

-  1 treball de dos fulls ( en document de word o google docs ) que pot contenir imatges.
- Una presentació de diapositives
- Una exposició oral del ppt
Els treballs s'hauran de penjar a la vostra site de la NET a la pàgina de treballs en grup.

TEMES

1. Ramon Llull (vida)

- Indiqueu els aspectes més importants de la vida de Ramon Llull sense explicar les seves obres
- Podeu fer un mapa on s'indiquin els viatges que Llull va realitzar al llarg de la seva vida
- Podeu realitzar un auca (diferent, evidentment de la que teniu a la bibliografia)
- Podeu intentar relacionar la seva obra "Cant de Ramon" amb la seva vida.

Webgrafia
- Text "Cant de Ramon"
- Web "Escriptors catalans"
- Qui és Ramon Llull
-  Audiovisual

2. Ramon Llull (obra)

- Parleu sobre l'obra literària: Llibre d'Evast, Aloma e Blanquerna i Fèlix o llibre de meravelles
- Parleu sobre la seva obra no literària
- Podeu fer una adaptació teatral sobre un petit fragment d'alguna de les seves obres. (recomanable: El llibre de les bèsties)
- Podeu seleccionar fragments d'algunes obres i comentar-los
Webgrafia
- Web "Escriptors catalans"
- Qui és Ramon Llull
- Sobre El llibre de les bèsties 

3. La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa

 - Parleu del context històric del s.XV
- Quines són les diferències entre la novel·la cavalleresca i la de cavalleries
- Aspectes més importants de l'obra Curial e Güelfa

Webgrafia

- Apunts de la professora Virgínia Palomo (webquest La novel·la cavalleresca)
- Web de l'Xtec  (hi ha un error en la distinció entre novel·la de cavalleries i cavalleresca)

4. La novel·la cavalleresca: Tirant lo Blanc

- Parleu sobre els  aspectes de la vida cavalleresca: l'arnès dels cavallers, els passos d'armes, les guerres entre cavallers,...
- Quins són els orígens de la novel·la cavalleresca i les seves característiques?
- Expliqueu el que sapigueu sobre la novel·la Tirant lo Blanc

Webgrafia

- Web de l'Xtec
- Web Magisteri teatre
- Biblionet

5. Cacera del tresor sobre la novel·la cavalleresca

Si trieu aquesta opció, trobareu totes les passes de l'activitat perfectament detallades amb els recursos que necessiteu.


Accés a la cacera: Novel·la cavalleresca

6. Ausiàs March

- Parleu sobre la vida d'Ausiàs March
- Característiques de la seva poesia
- Comentari d'algun dels seus poemes

Webgrafia 

- Web de l'Xtec
- Web de Magisteri i teatre
- Ausiàs March, vida i obra
- Biblionet

Club de lectura: faules d'Isop

 L'àliga i la guineu

L'ase vestit amb pell de lleó
L'ós i els amics

Llegeix les faules anteriors i realitza els següents exercicis:

1. Sintetitza el contingut de cadascuna en dues línies
2. Explica la moralitat
3. Fes un esquema resum de la definició i característiques de les faules (consulta aquesta web )

Treball optatiu

4. Fes un esquema de totes les pàgines de la web anterior i copia i respon els exercicis de l'última pàgina

Taller d'escriptura: L'estructura narrativa

La primera finalitat del narrador és donar a conèixer la història d’una forma comprensible per al lector. Per això, molts relats s’organitzen seguint un ordre cronològic, però en altres narracions aquesta ordenació pateix modificacions.

L’estructura externa organitza el contingut de la història en capítols, parts, tractats, … i l’estructura interna- que és la que analitzarem nosaltres- ve marcada per l’ordre dels esdeveniments que s’expliquen i pot ser:

• Lineal 

Es caracteritza per estructurar els seus continguts en una seqüència formada per tres grans fases: plantejament, nus i desenllaç.

La narració acostuma a arrencar amb el plantejament d'un conflicte o d'un fet: tota la trama de la història es desenvolupa a partir d'aquesta complicació inicial (complir un desig, assolir un objectiu, descobrir un enigma, evitar una desgràcia... ). Aquesta situació inicial se situa en un marc temporal i espacial (espai i temps). A més, s'hi introdueixen uns personatges que la protagonitzen. A partir d'aquest moment, es desenvolupen tota una sèrie d'accions, normalment encadenades temporalment i lògicament, les quals configuren el nus de la narració. Aquestes accions tenen com a objectiu aconseguir el conflicte o el desig que es plantegen inicialment. La tercera fase de l'esquema narratiu, el desenllaç o resolució, conté la descripció de la situació final o desenllaç de la història, que pot ser positiu i es resol el conflicte o s'aconsegueix realitzar el desig, o negatiu, quan no s'assoleixen els objectius plantejats. Si s'aconsegueix tancar el conflicte narratiu, parlem de final tancat. Però si el conflicte o l'acció plantejats no es resol, queda en suspens o ha de ser el mateix lector que s'ha d'imaginar el final, parlarem de final obert. Alguns textos narratius contenen un últim element, de vegades explícit i sovint implícit, que ha motivat el relat. És la moral de la història.

• No lineal o discontinua

Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument, per exemple:

desenllaç · plantejament · nus / nus · plantejament · desenllaç

Exercicis pràctics

- Veure dos videoclips:

 

-Comentari entre tots els alumnes de classe en què es plantejaran les següents qüestions:
a) Les dues històries tenen la mateixa estructura? Quina és lineal i quina discontínua? Per què?
b) En quines parts podem estructurar la història del 1r vídeo?
c) Què entenem del 2n video?
d) Els finals són oberts o tancats?

- FEINA PER PRESENTAR (INDIVIDUAL)

1. Redacta un escrit que resumeixi les idees exposades entre tota la classe.
2.Explica en unes dotze línies, com a mínim, la història del 1r vídeo. Cal que hi hagi com a mínim una descripció, sigui d'espai o personatges.

- FEINA OPTATIVA SOBRE EL SEGON VÍDEO

3. Escriu una descripció per a cadascuna de les protagonistes (física i psicològica)
4. Parla dels espais on transcorre l'acció
5. Inventa una història basada en el videoclip

Club de lectura

Les rondalles

El príncep feliç d'Oscar Wilde

Webgrafia

Versió digitalitzada del conte

La lírica trobadoresca

Exercicis

En un document del drive o word, responeu les següents qüestions:

 1. Quan i on va néixer la poesia trobadoresca? Quan arriba a Catalunya?

2. Qui va ser el primer trobador?

3. Explica la diferència entre poeta-trobador-joglar

4. Quines habilitats havia de posseir un trobador?

5. On es troben recollides, les composicions dels trobadors?

6. Què són les vidas i les razós?

7. Explica els tres estils que empraven els trobadors

8. Quina relació hi ha entre la poesia trobadoresca i la societat feudal?

9. Què és l’amor cortès?

10. Quins personatges apareixen en aquestes composicions poètiques?

11. Explica els principals gèneres trobadorescos (cançó, sirventès,...)

·         Després de llegir l’auca dels trobadors, feu un petit escrit on apareguin les idees més importants (sobretot parleu d’alguns trobadors, ja que no els hem tractat a l’exercici anterior).

  

·         Amb tota la informació anterior confeccioneu una presentació de diapositives que segueixi aquest esquema:

-          Lloc i data de naixement de la poesia trobadoresca

-          Característiques dels trobadors

-          Característiques de la poesia

-          Gèneres trobadorescos

-          Trobadors més importants ( optatiu:podeu buscar-ne informació addicional)

Webgrafia

La poesia trobadoresca
Gèneres de la poesia trobadoresca
Auca dels trobadors
Trobadors catalans

La Poesia Trobadoresca 14 15 by mdpc