Imatge treta del bloc Pinzellades al món

dilluns, 30 de març del 2015

Examen llibre de lectura

Llibre  La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano

Text de la contraportada
La solitud dels nombres primers narra la història dura, commovedora i tendra de l’Alice i en Mattia, la seva estranya amistat i el seu amor probablement impossible, Com les dels nombres primers, les seves ànimes són solitàries. Difícilment es trobaran mai: tots dos es miren, es busquen, però sempre hi ha un nombre parell que els separa.
L’Alice té set anys i odia l’esquí, però el seu pare l’obliga a sortir un matí fred i boirós. Sola i avergonyida, acaba fora de pista, cau i es trenca una cama. Allà al fons d’un barranc roman immòbil durant hores…

Data: 18 de maig

dilluns, 23 de març del 2015

Taller d'escriptura: "La bufetada" de Narcís Oller

EXERCICIS

1. Fes un resum d'unes dotze línies del conte.

2. Explica la psicologia dels personatges principals (pots acompanyar la descripció d'una imatge que trobis a Internet)

3. El tema del conte es relaciona amb la violència de gènere. Desenvolupa un escrit on comparis la situació actual amb la que descriu el conte. ( Extensió mínima de 10 línies )

dimarts, 3 de març del 2015

La Renaixença: Narcís Oller

LA PROSA AL SEGLE XIX

Un dels grans dèficits de la nostra literatura era la manca de novel·la. Des de la publicació al s. XV
de Tirant lo Blanc, la producció novel·lesca catalana s'havia interromput.
La novel·la comptà amb una primera obra en català: L'orfeneta de Menarguens, d'Antoni de
Bofarull - 1862, any del primer premi que es dedicava a la narrativa als Jocs Florals.
A mesura que la Renaixença va anar madurant, començaren a publicar-se novel·les en català.
No és fins el 1882, amb la publicació de la Papallona de Narcís Oller, que es pot considerar aquest
gènere recuperat.
En aquest període s'han de distingir entre els gèneres narratius de l'època romàntica i els gèneres
narratius realistes i naturalistes:
  •  Època romàntica:
 – La narrativa romàntica:
La novel·la romàntica s'introdueix a Espanya a través de les traduccions al castellà de
Walter Scott. Amb el temps els novel·listes adoptaran no només la llengua catalana sinó
també la temàtica.

– La novel·la històrica:
La influència de la novel·la Ivanhoe (ambientada en l'Edat Mitjana) de l'autor escocès
Walter Scott va significar l'aparició de l'anomenada novel·la històrica. Aquest tipus de
novel·la es desenvolupa en un moment clau de la història de cada poble i es barregen els
personatges reals amb els ficticis. Aquest interès pel passat lliga perfectament amb les
característiques de valoració d'un passat mític del Romanticisme.
Entre els autors de novel·la romàntica en català cal esmentar Antoni de Bofarull, que
inicia el gènere amb la novel·la L'orfenenta de Menàrguens.

– La novel·la fulletonesca:
La novel·la fulletonesca és un gènere de la narrativa sentimental en què els personatges
viuen situacions dramàtiques de les quals acaben reeixint gràcies a la seva bondat, o
fracassant a causa de la seva maldat. Les situacions se succeeixen de manera episòdica.
Cada entrega acabava deixant la trama interrompuda per mantenir la intriga del lector.

– El costumisme:
També s'anomena "Quadre de costums" i té per objectiu fonamental la descripció dels
costums d'una societat en un moment històric determinat. És breu i esquemàtica i els
personatges es construeixen de manera superficial i arquetípica (l'amo, la mestressa, la
minyona, la dama, el pagès...). Dins d'aquest període, descriu la societat que està canviant,
que està patint la industrialització i la modernització dels costums.
  • El Realisme:
    "Els segadors" de Millet
 Al llarg de la primera meitat del segle XIX arreu d'Europa es va produir un fet històric i
social molt important: l'aristocràcia va anar quedant relegada a un segon terme
davant de l'ascens social i econòmic de la burgesia mercantil i financera. Va començar
a fer-se evident que la classe burgesa era la principal "consumidora" de literatura i els
escriptors de l'època van començar a escriure per a aquesta classe social, que necessitava
veure reflectida en la literatura la realitat del moment. La novel·la es converteix en el gènere
literari per excel·lència, ja que podia reflectir la realitat amb més exactitud.

 La novel·la realista pretén, doncs:

– Retratar la realitat de l'època, ja que es considera que és l'única que el novel·lista coneix
de manera directa i que pot representar amb exactitud.
– Mostrar els canvis històrics i socials del moment ( per exemple, ascensió i hegemonia de la
burgesia, aparició del proletariat.)
– El novel·lista ha de ser completament objectiu davant de la realitat, com si fos un fotògraf.
Per tant, el novel·lista ha de fugir de l'idealisme, el sentimentalisme i l'emoció que
caracteritzava el Romanticisme.
  • La novel·la naturalista:
 L’any 1880, en la plenitud del realisme literari, l’escriptor francès Émile Zola, va publicar
Le roman experimental (La novel·la experimental), en la qual, partint de les idees realistes,
aplica el mètode científic a la literatura. Zola considera que l’art, per tant, també la
literatura, és una ciència i per tant, l’escriptor ha d’observar la realitat amb ulls de científic i
aplicar els mètodes d’anàlisi científica a aquesta realitat. El resultat serà la novel·la. Segons
els naturalistes:

 – L’home està sotmès a les lleis de l’herència i del medi ( determinisme ), és a dir, que
els seus sentiments i actuacions estan determinats genèticament i per l’ambient en què
viu, per la qual cosa té poques o nul·les possibilitats de canviar la seva vida.
– El novel·lista, com el científic, ha d’experimentar amb els personatges i sovint els
mostra en situacions extremes i límit, per observar les seves reaccions.
– El treball de l’escriptor s’ha de basar estrictament en l’observació i s’ha de mostrar
distant i impassible davant dels fets, que sovint descriu d’una manera analítica i
molt crua.

Apunts extrets de la següent web:  La Renaixença
retrat de Narcís Oller


NARCÍS OLLER"

 És el novel·lista més important de la Renaixença i amb ell es restaura el conreu del gènere novel·lístic que havia quedat interromput des de l'aparició de Tirant lo Blanc.
En aquesta web i en els apunts anteriors trobareu la informació necessària per realitzar els exercicis següents:

1. Mapa conceptual dels apunts anteriors
2. Presentació de diapositives sobre els aspectes més importants de la vida i obra de l'autor i dels punts següents.
3. Resum en 5-6 línies de l'argument d'aquestes novel·les: La Papallona, L'escanyapobres, la Bogeria i Pilar Prim . (Si el vostre grup té més de quatre components, podeu treballar Vilaniu o La febre d'or)
4. Idees més importants respecte a la llengua que trobareu a l'apartat "el debat català-castellà de la pàgina de consulta.





dilluns, 2 de març del 2015

Club de lectura: "La bufetada" de Narcís Oller


Per estudir Narcís Oller, llegirem un dels seus contes, "La bufetada", el tema del qual, malauradament, és de plena actualitat en els nostres dies.

Aquí teniu la versió digitalitzada: CLICA

dimarts, 17 de febrer del 2015

Examen global


Matèria:
- Literatura
La Renaixença
Àngel Guimerà
Jacint Verdaguer
- Sintaxi
- Taller d'escriptura
Els personatges
El punt de vista


Material d'estudi

- Sobre taller d'escriptura
Els personatges
El punt de vista
- Sobre literatura
Apunts de la Renaixença, Guimerà i Verdaguer (també a la NET)
- Comentari textos
Fragments de Terra baixa
Poemes de Verdaguer
- Sintaxi
Apunts de classe 
 


dimarts, 3 de febrer del 2015

Jacint Verdaguer

Vida i obra de Verdaguer

Confecciona una presentació de diapositives en què parlis de la biografia de l'autor i de les seves dues obres més importants:
l'Atlàntida i el Canigó.

obres de consulta:
 Escriptors.cat
Canigó
L'Atlàntida

Lectura de poemes i activitats

Accedeix a la web Mag poesia on trobaràs diversos poemes de Jacint Verdaguer. N'has de llegir els següents:

- "Sota l'ombreta"
- "Les barres de sang"
- "L'emigrant"
- "Lo comte Arnau"

Activitats:
- Explica amb les teves paraules el contingut de cada poema
- Molts poemes religiosos de Verdaguer reben influències d'alguns llibres de la Bíblia. Busca informació sobre un d'ells, el Càntic dels càntics, i relaciona'l amb el primer poema.
- Busca informació sobre la llegenda de les quatre barres de sang i relaciona-la amb el segon poema.
- Quina transcendència té el poema "l'emigrant"? Relaciona el seu contingut amb les característiques del moviment romàntic.
- Busca informació sobre la llegenda del comte Arnau, explica-la i relaciona-la amb l'últim poema.

Com que la informació que se't demana és molt elemental, pots consultar la Viquipèdia

dilluns, 2 de febrer del 2015

Taller d'escriptura: Terra baixa



Lectura de fragments de l'obra i exercicis d'expressió escrita
Aquests són els tres fragments de l'obra treballats al Club de lectura. A continuació tens uns exercicis per realitzar:

1. Converteix els tres fragments en tres textos narratius
2. Tenint en compte l'argument de cadascun dels tres actes i prenent com a model els tres fragments que has llegit, escriu un acte de Terra baixa inventat per tu, però que tingui relació amb el contingut de l'obra.

dimarts, 27 de gener del 2015

Exercicis d'ortografia optatius

Vols millorar la teva ortografia i compensar les dècimes que se't descompten als exàmens per aquest motiu? Doncs aquí tens l'oportunitat.
Dictats en línia
Accedeix a aquesta pàgina. Selecciona el dictat que vulguis. El pots llegir primer, després realitza el dictat i per últim fes la correcció en vermell.
Quan copiïs les paraules que has escrit malament pots consultar aquest resum d'ortografia catalana: ortografia i escriure la norma a la teva llibreta.
Aquí tens exercicis d'ortografia amb la seva correcció. Copia l'exercici a la llibreta, el realitzes i després el corregeixes amb un bolígral vermell.

dilluns, 26 de gener del 2015

Examen parcial

Examen parcial

Data: 2 de febrer

Matèria:
- Literatura
La Renaixença
Àngel Guimerà
- Sintaxi
- Taller d'escriptura
Els personatges
El punt de vista


Material d'estudi

- Sobre taller d'escriptura
Els personatges
El punt de vista
- Sobre literatura
Apunts de la Renaixença i Guimerà (també a la NET)
- Comentari textos
Oda "la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau
Fragments de Terra baixa
- Sintaxi
Apunts de classe 
 



dimarts, 6 de gener del 2015

Àngel Guimerà

Treball sobre l'autor

1. Aspectes més importants de la seva biografia
2. Característiques i etapes de la seva obra. ( Només farem esment de quatre títols: Mar i cel, La filla del mar, Maria Rosa i Terra baixa que l'analitzarem en el següent apartat)

Sobre Terra baixa

3. Resum de l'acte I, II i III
4. Caracterització dels personatges més importants (Sebastià, Manelic i Marta)
5. Simbologia i temes
6. Llengua/ estil

DE CADASCUN DELS APARTATS S'HA DE FER UN TREBALL ESCRIT I UNA PRESENTACIÓ DE DIAPOSITIVES (us aconsellem que utilitzeu "drive" de Google i pengeu els documents a la vostra site a la pàgina "expo orals". Heu de convidar la vostra professora a compartir els documents)

Webgrafia per consultar

1.Edu 365.cat Terra baixa < http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/index.htm>
2. Terra baixa d'Àngel Guimerà <http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/terrbaix.htm>
3.Escriptors.cat <http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/>

dimarts, 30 de desembre del 2014

Taller d'escriptura: el narrador (punt de vista)

Duu a terme la funció d'explicar la història que se'ns presenta en la novel·la. El punt de vista narratiu és la perspectiva des de la qual es narra la història.

 - Punt de vista intern: el narrador es troba dins de la història, hi participa directament, és un dels personatges. Utilitza la primera persona verbal. En aquest cas podem parlar de:

  •  Narrador protagonista: és un personatge que protagonitza la història, intervé directament en l'acció, explica els seus pensaments i sentiments, però no pot explicar els dels altres. Per tant, el punt de vista queda limitat, perquè tan sols percebem la història des de la vivència del narrador. 

  • Narrador testimoni: s'expressa també en primera persona, però no és el protagonista de la narració
    i de vegades ni tan sols és un personatge principal. Pot ser un personatge secundari que només explica la història des del seu punt de vista. 

 - Punt de vista extern: el narrador no pren part en la història, l'explica des de fora, encara que pot estar més o menys implicat en la història, és a dir, pot conèixer més coses o menys sobre els fets que narra o sobre els personatges que els protagonitzen. Utilitza la tercera persona verbal. Segons el seu grau d'implicació en la narració, podem parlar de:

  •  Narrador objectiu: no participa en l'acció, es troba apartat dels fets que narra i adopta una postura d'observador impersonal i objectiu. No pot introduir opinions ni judicis sobre els personatges, s'ha de limitar a narrar allò que veu. 

  • Narrador omniscient: també s'expressa en tercera persona, però pren un punt de vista diferent al del narrador objectiu. És un narrador que ho coneix tot, coneix l'acció, el que es produeix en el present, s'ha produït en el passat i fins i tot, el que passarà en el futur. Coneix també perfectament els personatges, com pensen, què experimenten, etc. Coneix el final del relat i pot avançar fets al lector. 
EXERCICIS PRÀCTICS

Mira el següent videoclip i a continuació realitza els exercicis que hi ha a continuació:





1.Escriu 10 frases que sintetitzin els esdeveniments més importants que hi apareixen.
2. Indica si el final és obert o tancat i justifica la resposta.
3. Quina és la teva interpretació de la història? Com explicaries el que passa?
4. Ara anem a treballar el punt de vista. Inventa un relat a partir del videoclip utilitzant el punt de vista omniscient i després transforma el mateix text de manera que el narrador sigui intern. (Cada text ha de tenir un mínim de 10 línies)

diumenge, 14 de desembre del 2014

Taller d'escriptura: Anàlisi dels personatges


Després de llegir el relat realitza la següent activitat:

- Fes una descripció d'aquests personatges: Millie, Tommy, Jeanie, els pares del Tommy i la mestra Flagg
- La descripció ha de ser física i també psicològica
- T'has de basar en les dades que apareixen explícitament al relat i afegir-hi aquells trets que es poden deduir a partir de la lectura
- Cada descripció ha d'ocupar un mínim de cinc línies cadascuna