L'activitat de llengua d'aquesta setmana consisteix en la lectura d'un conte de por. Cliqueu AQUÍ per accedir a la feina.
Aquesta activitat és de català i serà avaluada dins de "taller d'escriptura". Com que no podrem lliurar la llibreta, caldrà que la pengeu en document de WORD a "LLIURAMENT TREBALLS" fins el dia 20 a les 17h. NO utilitzeu el correu.
Per solucionar dubtes: Dolors.
Qui corregeix la feina? La professora o professor de llengua que teniu.
Mis felicitaciones por la participación en el grupo de Google para debatir sobre el relato policial "Si muriera antes de despertar".
Quien quiera, puede hacer una última observación mañana viernes, pero para realizar esta actividad no es necesario tener en cuenta lo que se escriba el viernes.
ACTIVIDAD
1. Explicad el contenido del debate resaltando los comentarios que os han parecido más interesantes. (Si no entendéis la pregunta, mirad las aportaciones que yo he hecho. Se trata de que vosotros hagáis algo similar, sin copiarme, evidentemente).
2. Ahora tenéis que dar una valoración personal sobre el relato (podéis utilizar las respuestas que disteis a las preguntas que yo os planteé el primer día). Pero hay que redactar, no se puede poner guiones como si fuera un esquema.
3. Un compañero vuestro ha hecho una aportación que aprovecharé para la tercera pregunta.
En 10 líneas convierte esta historia en un suceso del siglo XXI.
En les activitats de llengua hem presentat Ramon Llull com a creador de la llengua literària catalana antiga a qui devem l'aportació d'un gran nombre de neologismes. Llull va ser un gran escriptor i les seves obres sempre tenen una finalitat didàctica i moralitzant.
Un exemple d'això el tenim en El llibre de les bèsties, faula creada per l'autor per parlar dels humans i reflectir
les seves ànsies de poder. Segurament Llull volia que el llibre servís d'exemple a reis amb una gran cort.
Justament, un segle més tard, tenim una obra en llengua castellana, El libro del conde Lucanor de Don Juan Manuel, que a través d'exemples- petits contes- transmet ensenyaments morals que van adreçats a la seva classe social: la noblesa.
Activitats
1. Per conèixer el que és una faula, accedeix al document i fes-ne un resum.
2. Realitza l'exercici A30 de la unitat 1 de llengua (exemple de Ramon Llull).
4. Inventa't una faula que ha de tenir la següent estructura: (mínim 10 línies i recorda que els protagonistes són animals)
La presentació
dels personatges o de la seva situació.
El conflicte
que han de superar (una situació que cal resoldre, un problema
que cal superar, un desig que es vol aconseguir, etc.).
El desenvolupament
de les accions per resoldre o superar el conflicte.
La moralitat
o reflexió que es desprèn de les actuacions dels
personatges.
5. Escriu un text en què valoris la moralitat del conte de la pregunta 3 i expliquis si hi estàs d'acord o no. Un suggeriment de títol podria ser "Cal ser realistes i abandonar els somnis?" (mínim 15 línies)
DATA LLIURAMENT: 10 d'octubre LLENGUA: CATALÀ (malgrat que el text de la pregunta 3 estigui en castellà) CAL PRESENTAR EL TREBALL A LA LLIBRETA DEL "TALLER D'ESCRIPTURA"
1. A l'apartat "Tot llegint" ens expliquen l'argument de l'obra. Fes-ne un resum.
2. A "Fragments" llegeix els textos i converteix-los en tres textos narratius.
3. Tenint en compte l'argument de cadascun dels tres actes i prenent com a model els tres fragments que has llegit, escriu un acte de Terra baixa inventat per tu, però que tingui relació amb el contingut de l'obra.
La segunda actividad se encuentra en el mismo dossier que la anterior (en "continguts" de la NET carpeta 3ª evaluación). Se tiene que realizar en la libreta de "taller d'escriptura" y se escribe en castellano. Actividades - Atención: aunque en algún ejercicio te dirán que lo realices con otros compañeros, hay que hacerlo individualmente. - Ves a la página 20 apartado A9 hasta la página 26. 1. Lee el reportajeAlimentos de proximidad, todo beneficiosy responde a las preguntas que hay a continuación (a, b, c, d, e, f). 2. Lee el siguiente reportaje Restaurantes de kilómetro cero: por qué deberías comer en unoy completa la casilla con las ventajas e inconvenientes y responde a las tres preguntas que hay a continuación. 3. Ahora toca crear un texto argumentativo. Para ello consulta la información que tienes en el cuadro de la página 21 (también puedes consultar este enlace). ¿Cuál es la tesis-idea-que tienes que defender? Pues has de convencer a los lectores de la necesidad de consumir productos de proximidad.
En la unidad 4 de lengua, "Outsiders", iniciaremos el estudio del lenguaje periodístico.
En las páginas 20 y 21 os presentamos cuatro textos: dos noticias, un fragmento de reportaje y una carta al director:
Leedlos y después contestad las preguntas que aparecen en la página 22.
Realizad una carta al director siguiendo las instrucciones que se especifican en la página 23 (consultad los dos enlaces).
Buscad en un diario una carta al director que os haya parecido interesante. Adjuntadla al trabajo y realizad un comentario de la misma ( ¿por qué la has elegido?, ¿estás de acuerdo con el autor?, ...)
A tener en cuenta:
La unidad 4 de lengua se encuentra en la carpeta de la NET-continguts-primera avaluació-unitats de llengua.
La extensión de la carta al director no debe sobrepasar las 200 palabras.
El comentario de la tercera actividad no ha de ser inferior a diez líneas.
El trabajo se presenta en castellano y en la libreta de "taller d'escriptura".
Estem estudiant Ramon Llull, autor del s.XIII que va dedicar la seva vida a l'estudi i a transmetre la paraula de Déu. La seva literatura, doncs, és didàctica i moralitzant.
Una de les seves obres cabdals, El llibre de les bèsties, és una faula per parlar dels humans i reflectir
les seves ànsies de poder. Segurament Llull volia que el llibre servís d'exemple a reis amb una gran cort.
Justament, un segle més tard, tenim una obra en llengua castellana, El libro del conde Lucanor de Don Juan Manuel, que a través d'exemples- petits contes- transmet ensenyaments morals que van adreçats a la seva classe social: la noblesa.
Activitats
1. Per conèixer el que és una faula, accedeix a aquesta pàgina i fes-ne un resum.
2. Realitza l'exercici A30 de la unitat 1 de llengua (exemple de Ramon Llull).
4. Inventa't una faula que ha de tenir la següent estructura: (mínim 10 línies i recorda que els protagonistes són animals)
La presentació
dels personatges o de la seva situació.
El conflicte
que han de superar (una situació que cal resoldre, un problema
que cal superar, un desig que es vol aconseguir, etc.).
El desenvolupament
de les accions per resoldre o superar el conflicte.
La moralitat
o reflexió que es desprèn de les actuacions dels
personatges.
5. Escriu un text en què valoris la moralitat del conte de la pregunta 3 i expliquis si hi estàs d'acord o no. Un suggeriment de títol podria ser "Cal ser realistes i abandonar els somnis?" (mínim 15 línies)
DATA LLIURAMENT: 10 d'octubre LLENGUA: CATALÀ (malgrat que el text de la pregunta 3 estigui en castellà) CAL PRESENTAR EL TREBALL A LA LLIBRETA DEL "TALLER D'ESCRIPTURA"
Al bloc de taller d'escriptura trobareu les activitats que heu de realitzar individualment el dimecres 24 de gener. La feina que no s'acabi de fer a classe s'haurà d'acabar a casa. La feina es lliurarà el dimecres 31 de gener i es fa a la llibreta corresponent.
Antes de Navidad leímos en clase el relato "Si muriera antes de despertar" de William Irish.
Después cada grupo participó en un debate a través de la plataforma de Google grups, en el cual cada miembro debía realizar como mínimo una aportación.
Ahora pasamos a la segunda parte de la actividad.
¿Qué pasos debéis seguir?
- Tenéis que buscar un/a compañero/a de trabajo, aunque se puede realizar individualmente.
- Debéis leer lo publicado en vuestro grupo de Google (1, 2 ó 3) y lo que han publicado los dos otros grupos (dentro del grupo clase A o B).
- Con toda esa información redactaréis un texto ordenado y coherente en que expliquéis y valoréis todos los comentarios publicados. Además se valorarán vuestras opiniones si estas están bien argumentadas.
- El documento se enviará a "lliurament de feines" de la NET. Fecha límite: 19 de enero 2018.
Tota novel·la se situa en un temps determinat, que pot ser present, passat o futur. Aquests temps no s'exclouen, és a dir, poden conviure dins d'una mateixa narració.
Cal distingir entre:
1. Temps intern: és el temps en què es desenvolupa l'acció, el temps que triga a desenvolupar-se la trama. La seva estructura pot ser:
• Lineal. Els fets se succeeixen cronològicament, ordena els fets segons el pas real del temps.
• No lineal o discontinua. Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument.
L’autor pot alterar el sentit del temps a partir de dos recursos. Ambdós són maniobres narratives que pretenen potenciar l’interès i la intriga.
• L’anticipació: consisteix a avançar un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.
• La retrospecció (flash-back): relata un fet que s’ha produït abans tenint en compte el moment en què es troba l’acció.
2. Temps extern: és l'època històrica en què es desenvolupa la novel·la. Per exemple, el segle XV, la Guerra Civil espanyola, la Roma imperial, etc. La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements (l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat.
El marc espacial
Correspon a l'espai físic, real o fictici, on es desenvolupen els fets i se situen els personatges. En una novel·la d’aventures l’acció se sol presentar en espais oberts; en una novel·la de detectius, el marc acostuma a ser urbà, etc. L’espai pot acomplir tres funcions diferents en la narració:
• Funció díctica. L’acció transcorre en indrets reals, comprovables, que existeixen. Al llarg del relat els noms de carrers, pobles, països... donen raó d’aquest entorn verídic.
• Funció referencial. L’espai on es desenvolupa l’acció no existeix en la realitat, però té prou elements versemblants per recordar-nos un o altre indret, s’assembla a d’altres llocs que el lector coneix.
• Funció simbòlica. L’espai no és un lloc objectiu en què transcorre l’acció, sinó un àmbit subjectiu carregat d’una simbologia que influeix sobre l’individu, Les muntanyes, per exemple, poden ser, segons el context, un símbol de llibertat; una habitació pot representar un període de la vida, etc.
2. Tot seguit analitza els espais i, després de fer-ne la descripció, explica quina funció creus que desenvolupen (raona la resposta). 3. Redacta en un mínim de 10 línies i un màxim de 20 l'argument del següent videoclip:
4.Per últim, analitza el marc temporal i espacial en què es desenvolupa
2. Explica la psicologia dels personatges principals (pots acompanyar la descripció d'una imatge que trobis a Internet)
3. El tema del conte es relaciona amb la violència de gènere. Desenvolupa un escrit on comparis la situació actual amb la que descriu el conte. ( Extensió mínima de 10 línies )
1. Converteix els tres fragments en tres textos narratius
2. Tenint en compte l'argument de cadascun dels tres actes i prenent com a model els tres fragments que has llegit, escriu un acte de Terra baixa inventat per tu, però que tingui relació amb el contingut de l'obra.
Duu a terme la funció d'explicar la història que se'ns presenta en la novel·la. El punt de vista narratiu és la perspectiva des de la qual es narra la història.
- Punt de vista intern: el narrador es troba dins de la història, hi participa directament, és un dels personatges. Utilitza la primera persona verbal. En aquest cas podem parlar de:
Narrador protagonista: és un personatge que protagonitza la història, intervé directament en l'acció, explica els seus pensaments i sentiments, però no pot explicar els dels altres. Per tant, el punt de vista queda limitat, perquè tan sols percebem la història des de la vivència del narrador.
Narrador testimoni: s'expressa també en primera persona, però no és el protagonista de la narració
i de vegades ni tan sols és un personatge principal. Pot ser un personatge secundari que només explica la història des del seu punt de vista.
- Punt de vista extern: el narrador no pren part en la història, l'explica des de fora, encara que pot estar més o menys implicat en la història, és a dir, pot conèixer més coses o menys sobre els fets que narra o sobre els personatges que els protagonitzen. Utilitza la tercera persona verbal. Segons el seu grau d'implicació en la narració, podem parlar de:
Narrador objectiu: no participa en l'acció, es troba apartat dels fets que narra i adopta una postura d'observador impersonal i objectiu. No pot introduir opinions ni judicis sobre els personatges, s'ha de limitar a narrar allò que veu.
Narrador omniscient: també s'expressa en tercera persona, però pren un punt de vista diferent al del narrador objectiu. És un narrador que ho coneix tot, coneix l'acció, el que es produeix en el present, s'ha produït en el passat i fins i tot, el que passarà en el futur. Coneix també perfectament els personatges, com pensen, què experimenten, etc. Coneix el final del relat i pot avançar fets al lector.
EXERCICIS PRÀCTICS
Mira el següent videoclip i a continuació realitza els exercicis que hi ha a continuació:
1.Escriu 10 frases que sintetitzin els esdeveniments més importants que hi apareixen.
2. Indica si el final és obert o tancat i justifica la resposta.
3. Quina és la teva interpretació de la història? Com explicaries el que passa?
4. Ara anem a treballar el punt de vista. Inventa un relat a partir del videoclip utilitzant el punt de vista omniscient i després transforma el mateix text de manera que el narrador sigui intern. (Cada text ha de tenir un mínim de 10 línies)
Després de llegir el relat realitza la següent activitat:
- Fes una descripció d'aquests personatges: Millie, Tommy, Jeanie, els pares del Tommy i la mestra Flagg
- La descripció ha de ser física i també psicològica
- T'has de basar en les dades que apareixen explícitament al relat i afegir-hi aquells trets que es poden deduir a partir de la lectura
- Cada descripció ha d'ocupar un mínim de cinc línies cadascuna
La primera finalitat del narrador és donar a conèixer la història d’una forma comprensible per al lector. Per això, molts relats s’organitzen seguint un ordre cronològic, però en altres narracions aquesta ordenació pateix modificacions.
L’estructura externa organitza el contingut de la història en capítols, parts, tractats, … i l’estructura interna- que és la que analitzarem nosaltres- ve marcada per l’ordre dels esdeveniments que s’expliquen i pot ser:
• Lineal
Es caracteritza per estructurar els seus continguts en una seqüència formada per tres grans fases: plantejament, nus i desenllaç.
La narració acostuma a arrencar amb el plantejament d'un conflicte o d'un fet: tota la trama de la història es desenvolupa a partir d'aquesta complicació inicial (complir un desig, assolir un objectiu, descobrir un enigma, evitar una desgràcia... ). Aquesta situació inicial se situa en un marc temporal i espacial (espai i temps). A més, s'hi introdueixen uns personatges que la protagonitzen. A partir d'aquest moment, es desenvolupen tota una sèrie d'accions, normalment encadenades temporalment i lògicament, les quals configuren el nus de la narració. Aquestes accions tenen com a objectiu aconseguir el conflicte o el desig que es plantegen inicialment. La tercera fase de l'esquema narratiu, el desenllaç o resolució, conté la descripció de la situació final o desenllaç de la història, que pot ser positiu i es resol el conflicte o s'aconsegueix realitzar el desig, o negatiu, quan no s'assoleixen els objectius plantejats. Si s'aconsegueix tancar el conflicte narratiu, parlem de final tancat. Però si el conflicte o l'acció plantejats no es resol, queda en suspens o ha de ser el mateix lector que s'ha d'imaginar el final, parlarem de final obert. Alguns textos narratius contenen un últim element, de vegades explícit i sovint implícit, que ha motivat el relat. És la moral de la història.
• No lineal o discontinua
Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument, per exemple:
-Comentari entre tots els alumnes de classe en què es plantejaran les següents qüestions:
a) Les dues històries tenen la mateixa estructura? Quina és lineal i quina discontínua? Per què?
b) En quines parts podem estructurar la història del 1r vídeo?
c) Què entenem del 2n video?
d) Els finals són oberts o tancats?
- FEINA PER PRESENTAR (INDIVIDUAL)
1. Redacta un escrit que resumeixi les idees exposades entre tota la classe.
2.Explica en unes dotze línies, com a mínim, la història del 1r vídeo. Cal que hi hagi com a mínim una descripció, sigui d'espai o personatges.
- FEINA OPTATIVA SOBRE EL SEGON VÍDEO
3. Escriu una descripció per a cadascuna de les protagonistes (física i psicològica)
4. Parla dels espais on transcorre l'acció
5. Inventa una història basada en el videoclip