Matèria examen parcial

El que cal estudiar per a l'examen del dia 7 de maig:

 - Literatura (al bloc i enllaç a la web):

• La prosa al s. XIX
• Vida i obra de Narcís Oller

- Pronoms febles
- Anàlisi morfosintàctica
- Lectura del conte "Si m'hagués de morir...", treballat a classe

Jocs Florals

Aquestes són les obres premiades als Jocs Florals, realitzdes per alumnes de tercer. Ariadna Lazcano de 3r B.

En un sol pas

Publish at Calameo or read more publications.

Joan Fernández de 3r C.

Sant Jordi

Publish at Calameo or read more publications.

Enhorabona a tots dos!

Dates exàmens i llibres de lectura

- Examen parcial: 7 maig
Matèria: sintaxi, pronoms febles i literatura ( la narrativa al s.XIX i Narcís Oller)

- Examen llibre de lectura: 13 maig

Llibres

Una mà plena d'estels de Rafik Schami

Text de la contraportada

Una mà plena d'estels és el diari que un adolescent sirià, del qual no sabem el nom, escriu a Damasc entre els catorze i els disset anys. El noi és fill d'un forner però la seva gran il·lusió es ser periodista i malgrat la pressió familiar aconsegueix el seu propòsit. I això li permetrà d'entrar en contacte amb la gent que lluita contra el règim dictatorial del seu país.




La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano

Text de la contraportada

La solitud dels nombres primers narra la història dura, commovedora i tendra de l’Alice i en Mattia, la seva estranya amistat i el seu amor probablement impossible, Com les dels nombres primers, les seves ànimes són solitàries. Difícilment es trobaran mai: tots dos es miren, es busquen, però sempre hi ha un nombre parell que els separa.
L’Alice té set anys i odia l’esquí, però el seu pare l’obliga a sortir un matí fred i boirós. Sola i avergonyida, acaba fora de pista, cau i es trenca una cama. Allà al fons d’un barranc roman immòbil durant hores…

La Renaixença: Narcís Oller

LA PROSA AL SEGLE XIX

Un dels grans dèficits de la nostra literatura era la manca de novel·la. Des de la publicació al s. XV
de Tirant lo Blanc, la producció novel·lesca catalana s'havia interromput.
La novel·la comptà amb una primera obra en català: L'orfeneta de Menarguens, d'Antoni de
Bofarull - 1862, any del primer premi que es dedicava a la narrativa als Jocs Florals.
A mesura que la Renaixença va anar madurant, començaren a publicar-se novel·les en català.
No és fins el 1882, amb la publicació de la Papallona de Narcís Oller, que es pot considerar aquest
gènere recuperat.
En aquest període s'han de distingir entre els gèneres narratius de l'època romàntica i els gèneres
narratius realistes i naturalistes:

•  Època romàntica:

 – La narrativa romàntica:
La novel·la romàntica s'introdueix a Espanya a través de les traduccions al castellà de
Walter Scott. Amb el temps els novel·listes adoptaran no només la llengua catalana sinó
també la temàtica.

– La novel·la històrica:
La influència de la novel·la Ivanhoe (ambientada en l'Edat Mitjana) de l'autor escocès
Walter Scott va significar l'aparició de l'anomenada novel·la històrica. Aquest tipus de
novel·la es desenvolupa en un moment clau de la història de cada poble i es barregen els
personatges reals amb els ficticis. Aquest interès pel passat lliga perfectament amb les
característiques de valoració d'un passat mític del Romanticisme.
Entre els autors de novel·la romàntica en català cal esmentar Antoni de Bofarull, que
inicia el gènere amb la novel·la L'orfenenta de Menàrguens.

– La novel·la fulletonesca:
La novel·la fulletonesca és un gènere de la narrativa sentimental en què els personatges
viuen situacions dramàtiques de les quals acaben reeixint gràcies a la seva bondat, o
fracassant a causa de la seva maldat. Les situacions se succeeixen de manera episòdica.
Cada entrega acabava deixant la trama interrompuda per mantenir la intriga del lector.

– El costumisme:
També s'anomena "Quadre de costums" i té per objectiu fonamental la descripció dels
costums d'una societat en un moment històric determinat. És breu i esquemàtica i els
personatges es construeixen de manera superficial i arquetípica (l'amo, la mestressa, la
minyona, la dama, el pagès...). Dins d'aquest període, descriu la societat que està canviant,
que està patint la industrialització i la modernització dels costums.

• El Realisme:

  

  "Els segadors" de Millet

 Al llarg de la primera meitat del segle XIX arreu d'Europa es va produir un fet històric i
social molt important: l'aristocràcia va anar quedant relegada a un segon terme
davant de l'ascens social i econòmic de la burgesia mercantil i financera. Va començar
a fer-se evident que la classe burgesa era la principal "consumidora" de literatura i els
escriptors de l'època van començar a escriure per a aquesta classe social, que necessitava
veure reflectida en la literatura la realitat del moment. La novel·la es converteix en el gènere
literari per excel·lència, ja que podia reflectir la realitat amb més exactitud.

 La novel·la realista pretén, doncs:

– Retratar la realitat de l'època, ja que es considera que és l'única que el novel·lista coneix
de manera directa i que pot representar amb exactitud.
– Mostrar els canvis històrics i socials del moment ( per exemple, ascensió i hegemonia de la
burgesia, aparició del proletariat.)
– El novel·lista ha de ser completament objectiu davant de la realitat, com si fos un fotògraf.
Per tant, el novel·lista ha de fugir de l'idealisme, el sentimentalisme i l'emoció que
caracteritzava el Romanticisme.

• La novel·la naturalista:

 L’any 1880, en la plenitud del realisme literari, l’escriptor francès Émile Zola, va publicar
Le roman experimental (La novel·la experimental), en la qual, partint de les idees realistes,
aplica el mètode científic a la literatura. Zola considera que l’art, per tant, també la
literatura, és una ciència i per tant, l’escriptor ha d’observar la realitat amb ulls de científic i
aplicar els mètodes d’anàlisi científica a aquesta realitat. El resultat serà la novel·la. Segons
els naturalistes:

 – L’home està sotmès a les lleis de l’herència i del medi ( determinisme ), és a dir, que
els seus sentiments i actuacions estan determinats genèticament i per l’ambient en què
viu, per la qual cosa té poques o nul·les possibilitats de canviar la seva vida.
– El novel·lista, com el científic, ha d’experimentar amb els personatges i sovint els
mostra en situacions extremes i límit, per observar les seves reaccions.
– El treball de l’escriptor s’ha de basar estrictament en l’observació i s’ha de mostrar
distant i impassible davant dels fets, que sovint descriu d’una manera analítica i
molt crua.

Apunts extrets de la següent web:  La Renaixença

retrat de Narcís Oller

NARCÍS OLLER

 És el novel·lista més important de la Renaixença i amb ell es restaura el conreu del gènere novel·lístic que havia quedat interromput des de l'aparició de Tirant lo Blanc.
En aquesta web i en els apunts anteriors trobareu la informació necessària per realitzar els exercicis següents:

1. Mapa conceptual dels apunts anteriors
2. Presentació de diapositives sobre els aspectes més importants de la vida i obra de l'autor 
3. Resum en 5-6 línies de l'argument d'aquestes tres novel·les: La Papallona, L'escanyapobres i Pilar Prim .

TALLER D'ESCRIPTURA

- Llegeix l'apartat "Oller i el debat català-castellà" (a la web anterior)
- Escriu les idees més importants
- Redacta un text d'unes dotze línies en què expressis la teva opinió sobre el tema   

Taller d'escriptura

La narrativa policíaca (II)

• A l'article anterior, tenies l'enllaç per consultar uns apunts sobre les tècniques narratives. Després de llegir-los, parla del temps i l'espai en aquest relat.
• Quins esdeveniments fan que el protagonista no pugui explicar el que sap quan desapareix la Jeanie?

Comentari personal

• Què és el que més t'ha agradat d'aquest relat i el que menys?
• Aquesta història va ser escrita a la primera meitat del segle XX. Els nens han rebut una determinada educació (són innocents, se'ls amaga les coses dolentes, no se'ls adverteix dels perills...) Quina diferència hi hauria respecte d'avui dia?
• Redacta en unes deu línies una història policíaca que hagis llegit o vist en pel·lícula.

PER PENJAR AL GRUP DE LA NET EL 25 DE MARÇ

La narrativa policíaca

Publish at Calameo or read more publications.

Jocs florals

En aquest llibret trobareu les bases del concurs literari:

Bases Jocs Florals

Publish at Calameo or read more publications.

Taller d'escriptura

La narrativa policíaca 

Lectura de "Si m'hagués de morir abans de despertar-me" de William Irish

Llegeix el relat i a continuació desenvolupa les següents activitats:

- Resumeix en vuit línies el contingut del relat

- Tommy, quan ens explica la història, no entén algunes de les coses que passen al seu voltant, ja que encara és petit. Indica de quins fets es tracta.

- Com que el mateix protagonista explica la història, quin punt de vista té el relat? Busca informació i explica-ho breument. (El text narratiu )

- Com descriuries els personatges adults del relat? Els pares i la mestra entenen els nens? Els escolten?
- Quina visió tenen de la policia el pare, la mare i el nen? Copia cites del text que ho demostrin

( Aquestes activitats corresponen a una hora de classe, la propera setmana continuarem amb més preguntes sobre el relat)

Taller d'escriptura

LA DESCRIPCIÓ

Després de llegir el conte "La bufetada" de Narcís Oller, realitzaràs la següent activitat:

- Has de fer una descripció per a cadascun dels personatges (l'Anneta, el Llorenç i la Ramona) d'unes deu o dotze línies. En aquestes descripcions has d'agafar alguns trets que apareguin al conte (cal subratllar aquesta part), la resta serà invenció teva.

- Busca una fotografia o imatge a Internet per acompayar cadascuna de les descripcions. La imatge ha de respondre a la  idea que t'has fet del personatge. Recorda que has d'indicar la seva procedència indicant l'enllaç.

- Per realitzar la descripció et recomanem accedir a aquesta web: http://www.materialesdelengua.org/aula_virtual/descripcion/descripcionpersonajes.htm  (tot i ser en castellà et pot ser molt útil)                                                                                     " La bevedora d'absenta " de Degas

DATA LLIURAMENT: Cal penjar el treball a la NET. Els grups A i B, el 22 de febrer. Els grups C/D, 27 de febrer.                                                                                       

Ortografia catalana

Dictats en línia
Accedeix a aquesta pàgina. Selecciona el dictat que vulguis. El pots llegir primer, després realitza el dictat i per últim fes la correcció en vermell.
Quan copiïs les paraules que has escrit malament pots consultar aquest resum d'ortografia catalana: ortografia i escriure la norma a la teva llibreta.
Aquí tens exercicis d'ortografia amb la seva correcció. Copia l'exercici a la llibreta, el realitzes i després el corregeixes amb un bolígral vermell.

Taller d'escriptura

TREBALL SOBRE NARCÍS OLLER

Per realitzar-lo durant  l'hora de classe i acabar-lo a casa.
Grups A i B
Dimecres 6 de febrer
Grups C i D
Dilluns 4 de febrer

Accedeix a la versió digital del conte de Narcís Oller "La bufetada" i llegeix-lo.
A continuació realitza els següents exercicis:
- Resum de l'argument en vuit o deu línies
- Descripció dels personatges principals
- Quin missatge creus que ens vol transmetre l'autor?
- Quins sentiments t'ha desvetetllat aquesta història?

LLIURAMENT: El treball ha d'estar fet i penjat al grup de la NET abans de la propera sessió del taller d'escriptura ( dilluns 11 de febrer, els grups C i D; dimecres 13 de febrer, els grups A i B)

La bufetada de Narcís Oller

Publish at Calameo or read more publications.

Argument de Terra baixa

Aquesta informació pertany a la pàgina de l'EDU 365

Examen llibre de lectura

L'examen del llibre de lectura serà el proper dimarts 5 de febrer.
Els títols dels llibres apareixen en una entrada més antiga d'aquest mateix bloc.