Benvinguts al curs 2015-2016

Matèria examen de recuperació juny

Primera avaluació

Què entra a l'examen?

- Comentari de textos: comprensió i expressió escrita.

- Repàs de gramàtica:

• identificar la categoria gramatical de les paraules d'un text
• identificar el mode, temps, persona i nombre d'una forma verbal
• separació de síl·labes. Diftongs i hiats   

- Literatura

• Tres autors de l'Edat Mitjana: Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell
• Gèneres de la poesia trobadoresca 
• Comentari de textos

Material d'estudi i webgrafia

Conjugació de verbs
Categories gramaticals (exercicis per practicar)
 Gèneres trobadorescos 
Tres autors de l'Edat Mitjana (també el podeu trobar al grup de la NET a la pàgina d'arxius)
Apunts de classe (separació síl·labes, diftongs, hiats)

Segona avaluació

Literatura

- La Renaixença
- Àngel Guimerà
- Jacint Verdaguer
- Comentari de textos
Llengua

- Anàlisi morfosintàctica

Material d'estudi i webgrafia

- Tres documents sobre els temes de literatura penjats al grup de la NET o accés a aquest DOCUMENT
- Apunts de classe

Tercera avaluació

- La narrativa del s.XIX
- Narcís Oller
- Conte "la bufetada" de Narcís Oller
- El gènere narratiu treballat a classe (cal preparar un resum on
  hi hagi la definició, les característiques i algun exemple de
  novel·la i pel·lícula representatives
- Lectura del conte "La carta robada"
- Sintaxi
- Pronoms febles

Material d'estudi i webgrafia
Sobre la narrativa
Sobre Narcís Oller
 Sintaxi i pronoms febles: apunts i dossiers treballats a classe
Conte: fotocòpies
Gènere narratiu: Només s'ha d'estudiar el que hagis treballat

Matèria examen global

- La narrativa del s.XIX
- Narcís Oller
- El gènere narratiu treballat a classe (cal preparar un resum on 
  hi hagi la definició, les característiques i algun exemple de
  novel·la i pel·lícula representatives
- Lectura del conte "la carta robada"
- Sintaxi
- Pronoms febles

On trobareu la informació?
Sobre la narrativa
Sobre Narcís Oller
 Sintaxi i pronoms febles: apunts i dossiers treballats a classe
Conte: fotocòpies
Gènere narratiu: Només s'ha d'estudiar el que hagis treballat

Taller d'escriptura: la carta robada

Exercicis

1. Sintetitza el conte en 15-20 frases.

2. Fes una llista d'un mínim de deu mots que no coneguis i escriu el seu significat després de buscar-lo en un diccionari.

3. Indica quin és el punt de vista de la narració. Raona la resposta.

4. Copia alguns fragments del relat que t'ajudin a conèixer el protagonista i el seu amic Auguste Dupin.

5. Indica el temps i l'espai de la narració. Copia fragments que demostrin el que dius.

Club de lectura: La carta robada d'Edgar Allan Poe

El conte explica la història d'una carta que ha estat robada misteriosament i que pot perjudicar greument una dama si cau en mans d'algú sense escrúpols.

El prefecte de la policia de París encarrega al detectiu Dupin i al seu amic, el narrador, la investigació del cas.

Aquesta obra pertany al gènere de detectius.

Qüestionari I robot

Els gèneres narratius

Narrativa de terror

 La hora del lector: la novela de terror
Historia del cuento clásico de terror
Características de la literatura de terror

Narrativa policíaca

Novel·la detectivesca
El gust per la lectura 2009-10 (pp.11,12,13)
Entrevista a Jorge Luis Borges (1963)

Narrativa de ciència ficció

Novela de ciencia ficción: recursos bibliográficos (pp 1,2)
Literatura infantil y juvenil SM

Narrativa autobiogràfica

La autobiografía.L Conceptos, características, autores
El gust per la lectura 2005-6

La narrativa d'aventures i de viatges

La novela de aventuras SM

El viaje como tema literario
El viaje

Exercicis

Cal presentar un document de word o del drive i també una presentació de diapositives que continguin els següents apartats:
- Definició i característiques del gènere
- Selecció i explicació de novel·les representatives
- Selecció i presentació d'obres cinematogràfiques representatives
La presentació de diapositives s'haurà de fer amb un d'aquests dos recursos de la web 2.0:

- PREZI
- SPICYNODES

Examen parcial 3a avaluació

- La narrativa del s.XIX
- Narcís Oller
- Lectura del conte "La bufetada" de Narcís Oller
- Taller d'escriptura: el temps i l'espai a la narració
- Sintaxi
- Pronoms febles

On trobareu la informació?
Sobre la narrativa
Sobre Narcís Oller
Sobre L'espai i el temps a la narració
El conte "La bufetada": fotocòpies lliurades a classe o versió digitalitzada
Sintaxi i pronoms febles: apunts i dossiers treballats a classe

Taller d'escriptura: el temps i l'espai en la narració

El marc temporal

Tota novel·la se situa en un temps determinat, que pot ser present, passat o futur. Aquests temps no s'exclouen, és a dir, poden conviure dins d'una mateixa narració.

Cal distingir entre:

1. Temps intern: és el temps en què es desenvolupa l'acció, el temps que triga a desenvolupar-se la trama. La seva estructura pot ser:

• Lineal. Els fets se succeeixen cronològicament, ordena els fets segons el pas real del temps.

• No lineal o discontinua. Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument.

L’autor pot alterar el sentit del temps a partir de dos recursos. Ambdós són maniobres narratives que pretenen potenciar l’interès i la intriga.

• L’anticipació: consisteix a avançar un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.

• La retrospecció (flash-back): relata un fet que s’ha produït abans tenint en compte el moment en què es troba l’acció.

2. Temps extern: és l'època històrica en què es desenvolupa la novel·la. Per exemple, el segle XV, la Guerra Civil espanyola, la Roma imperial, etc. La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements (l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat.

El marc espacial

Correspon a l'espai físic, real o fictici, on es desenvolupen els fets i se situen els personatges. En una novel·la d’aventures l’acció se sol presentar en espais oberts; en una novel·la de detectius, el marc acostuma a ser urbà, etc. L’espai pot acomplir tres funcions diferents en la narració:

• Funció díctica. L’acció transcorre en indrets reals, comprovables, que existeixen. Al llarg del relat els noms de carrers, pobles, països... donen raó d’aquest entorn verídic.

• Funció referencial. L’espai on es desenvolupa l’acció no existeix en la realitat, però té prou elements versemblants per recordar-nos un o altre indret, s’assembla a d’altres llocs que el lector coneix.

• Funció simbòlica. L’espai no és un lloc objectiu en què transcorre l’acció, sinó un àmbit subjectiu carregat d’una simbologia que influeix sobre l’individu, Les muntanyes, per exemple, poden ser, segons el context, un símbol de llibertat; una habitació pot representar un període de la vida, etc.

EXERCICIS 

1. A la segona sessió del taller d'escriptura vam parlar de l'estructura narrativa, concepte clarament lligat al temps intern de la narració. Torna a veure els dos videos i indica el temps intern i extern de cadascun d'ells.
http://catalaclot3eso.blogspot.com.es/2014/10/taller-descriptura-lestructura-narrativa.html 

2. Tot seguit analitza els espais i, després de fer-ne la descripció, explica quina funció creus que desenvolupen (raona la resposta).

3. Redacta en un mínim de 10 línies i un màxim de 20 l'argument del següent videoclip:

4.Per últim, analitza el marc temporal i espacial en què es desenvolupa

Examen llibre de lectura

Llibre  La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano

Text de la contraportada

La solitud dels nombres primers narra la història dura, commovedora i tendra de l’Alice i en Mattia, la seva estranya amistat i el seu amor probablement impossible, Com les dels nombres primers, les seves ànimes són solitàries. Difícilment es trobaran mai: tots dos es miren, es busquen, però sempre hi ha un nombre parell que els separa.
L’Alice té set anys i odia l’esquí, però el seu pare l’obliga a sortir un matí fred i boirós. Sola i avergonyida, acaba fora de pista, cau i es trenca una cama. Allà al fons d’un barranc roman immòbil durant hores…

Data: 18 de maig

Taller d'escriptura: "La bufetada" de Narcís Oller

EXERCICIS

1. Fes un resum d'unes dotze línies del conte.

2. Explica la psicologia dels personatges principals (pots acompanyar la descripció d'una imatge que trobis a Internet)

3. El tema del conte es relaciona amb la violència de gènere. Desenvolupa un escrit on comparis la situació actual amb la que descriu el conte. ( Extensió mínima de 10 línies )

La Renaixença: Narcís Oller

LA PROSA AL SEGLE XIX

Un dels grans dèficits de la nostra literatura era la manca de novel·la. Des de la publicació al s. XV
de Tirant lo Blanc, la producció novel·lesca catalana s'havia interromput.
La novel·la comptà amb una primera obra en català: L'orfeneta de Menarguens, d'Antoni de
Bofarull - 1862, any del primer premi que es dedicava a la narrativa als Jocs Florals.
A mesura que la Renaixença va anar madurant, començaren a publicar-se novel·les en català.
No és fins el 1882, amb la publicació de la Papallona de Narcís Oller, que es pot considerar aquest
gènere recuperat.
En aquest període s'han de distingir entre els gèneres narratius de l'època romàntica i els gèneres
narratius realistes i naturalistes:

•  Època romàntica:

 – La narrativa romàntica:
La novel·la romàntica s'introdueix a Espanya a través de les traduccions al castellà de
Walter Scott. Amb el temps els novel·listes adoptaran no només la llengua catalana sinó
també la temàtica.

– La novel·la històrica:
La influència de la novel·la Ivanhoe (ambientada en l'Edat Mitjana) de l'autor escocès
Walter Scott va significar l'aparició de l'anomenada novel·la històrica. Aquest tipus de
novel·la es desenvolupa en un moment clau de la història de cada poble i es barregen els
personatges reals amb els ficticis. Aquest interès pel passat lliga perfectament amb les
característiques de valoració d'un passat mític del Romanticisme.
Entre els autors de novel·la romàntica en català cal esmentar Antoni de Bofarull, que
inicia el gènere amb la novel·la L'orfenenta de Menàrguens.

– La novel·la fulletonesca:
La novel·la fulletonesca és un gènere de la narrativa sentimental en què els personatges
viuen situacions dramàtiques de les quals acaben reeixint gràcies a la seva bondat, o
fracassant a causa de la seva maldat. Les situacions se succeeixen de manera episòdica.
Cada entrega acabava deixant la trama interrompuda per mantenir la intriga del lector.

– El costumisme:
També s'anomena "Quadre de costums" i té per objectiu fonamental la descripció dels
costums d'una societat en un moment històric determinat. És breu i esquemàtica i els
personatges es construeixen de manera superficial i arquetípica (l'amo, la mestressa, la
minyona, la dama, el pagès...). Dins d'aquest període, descriu la societat que està canviant,
que està patint la industrialització i la modernització dels costums.

• El Realisme:

  

  "Els segadors" de Millet

 Al llarg de la primera meitat del segle XIX arreu d'Europa es va produir un fet històric i
social molt important: l'aristocràcia va anar quedant relegada a un segon terme
davant de l'ascens social i econòmic de la burgesia mercantil i financera. Va començar
a fer-se evident que la classe burgesa era la principal "consumidora" de literatura i els
escriptors de l'època van començar a escriure per a aquesta classe social, que necessitava
veure reflectida en la literatura la realitat del moment. La novel·la es converteix en el gènere
literari per excel·lència, ja que podia reflectir la realitat amb més exactitud.

 La novel·la realista pretén, doncs:

– Retratar la realitat de l'època, ja que es considera que és l'única que el novel·lista coneix
de manera directa i que pot representar amb exactitud.
– Mostrar els canvis històrics i socials del moment ( per exemple, ascensió i hegemonia de la
burgesia, aparició del proletariat.)
– El novel·lista ha de ser completament objectiu davant de la realitat, com si fos un fotògraf.
Per tant, el novel·lista ha de fugir de l'idealisme, el sentimentalisme i l'emoció que
caracteritzava el Romanticisme.

• La novel·la naturalista:

 L’any 1880, en la plenitud del realisme literari, l’escriptor francès Émile Zola, va publicar
Le roman experimental (La novel·la experimental), en la qual, partint de les idees realistes,
aplica el mètode científic a la literatura. Zola considera que l’art, per tant, també la
literatura, és una ciència i per tant, l’escriptor ha d’observar la realitat amb ulls de científic i
aplicar els mètodes d’anàlisi científica a aquesta realitat. El resultat serà la novel·la. Segons
els naturalistes:

 – L’home està sotmès a les lleis de l’herència i del medi ( determinisme ), és a dir, que
els seus sentiments i actuacions estan determinats genèticament i per l’ambient en què
viu, per la qual cosa té poques o nul·les possibilitats de canviar la seva vida.
– El novel·lista, com el científic, ha d’experimentar amb els personatges i sovint els
mostra en situacions extremes i límit, per observar les seves reaccions.
– El treball de l’escriptor s’ha de basar estrictament en l’observació i s’ha de mostrar
distant i impassible davant dels fets, que sovint descriu d’una manera analítica i
molt crua.

Apunts extrets de la següent web:  La Renaixença

retrat de Narcís Oller

NARCÍS OLLER"

 És el novel·lista més important de la Renaixença i amb ell es restaura el conreu del gènere novel·lístic que havia quedat interromput des de l'aparició de Tirant lo Blanc.
En aquesta web i en els apunts anteriors trobareu la informació necessària per realitzar els exercicis següents:

1. Mapa conceptual dels apunts anteriors
2. Presentació de diapositives sobre els aspectes més importants de la vida i obra de l'autor i dels punts següents.
3. Resum en 5-6 línies de l'argument d'aquestes novel·les: La Papallona, L'escanyapobres, la Bogeria i Pilar Prim . (Si el vostre grup té més de quatre components, podeu treballar Vilaniu o La febre d'or)
4. Idees més importants respecte a la llengua que trobareu a l'apartat "el debat català-castellà de la pàgina de consulta.