Imatge treta del bloc Pinzellades al món

dilluns, 12 d’octubre del 2015


La primera finalitat del narrador és donar a conèixer la història d’una forma comprensible per al lector. Per això, molts relats s’organitzen seguint un ordre cronològic, però en altres narracions aquesta ordenació pateix modificacions.

L’estructura externa organitza el contingut de la història en capítols, parts, tractats, … i l’estructura interna- que és la que analitzarem nosaltres- ve marcada per l’ordre dels esdeveniments que s’expliquen i pot ser:

Lineal 

Es caracteritza per estructurar els seus continguts en una seqüència formada per tres grans fases: plantejament, nus i desenllaç.
La narració acostuma a arrencar amb el plantejament d'un conflicte o d'un fet: tota la trama de la història es desenvolupa a partir d'aquesta complicació inicial (complir un desig, assolir un objectiu, descobrir un enigma, evitar una desgràcia... ). Aquesta situació inicial se situa en un marc temporal i espacial (espai i temps). A més, s'hi introdueixen uns personatges que la protagonitzen. A partir d'aquest moment, es desenvolupen tota una sèrie d'accions, normalment encadenades temporalment i lògicament, les quals configuren el nus de la narració. Aquestes accions tenen com a objectiu aconseguir el conflicte o el desig que es plantegen inicialment. La tercera fase de l'esquema narratiu, el desenllaç o resolució, conté la descripció de la situació final o desenllaç de la història, que pot ser positiu i es resol el conflicte o s'aconsegueix realitzar el desig, o negatiu, quan no s'assoleixen els objectius plantejats. Si s'aconsegueix tancar el conflicte narratiu, parlem de final tancat. Però si el conflicte o l'acció plantejats no es resol, queda en suspens o ha de ser el mateix lector que s'ha d'imaginar el final, parlarem de final obert. Alguns textos narratius contenen un últim element, de vegades explícit i sovint implícit, que ha motivat el relat. És la moral de la història.

No lineal o discontinua

Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument, per exemple:
desenllaç · plantejament · nus / nus · plantejament · desenllaç

Exercicis pràctics

- Veure dos videoclips:

 

-Comentari entre tots els alumnes de classe en què es plantejaran les següents qüestions:
a) Les dues històries tenen la mateixa estructura? Quina és lineal i quina discontínua? Per què?
b) En quines parts podem estructurar la història del 1r vídeo?
c) Què entenem del 2n video?
d) Els finals són oberts o tancats?

- FEINA PER PRESENTAR (INDIVIDUAL)

1. Redacta un escrit que resumeixi les idees exposades entre tota la classe.
2.Explica en unes dotze línies, com a mínim, la història del 1r vídeo. Cal que hi hagi com a mínim una descripció, sigui d'espai o personatges.

- FEINA OPTATIVA SOBRE EL SEGON VÍDEO

3. Escriu una descripció per a cadascuna de les protagonistes (física i psicològica)
4. Parla dels espais on transcorre l'acció
5. Inventa una història basada en el videoclip

divendres, 25 de setembre del 2015

Exercicis

En un document del drive o word, responeu les següents qüestions:

 1. Quan i on va néixer la poesia trobadoresca? Quan arriba a Catalunya?
2. Qui va ser el primer trobador?
3. Explica la diferència entre poeta-trobador-joglar
4. Quines habilitats havia de posseir un trobador?
5. On es troben recollides, les composicions dels trobadors?
6. Què són les vidas i les razós?
7. Explica els tres estils que empraven els trobadors
8. Quina relació hi ha entre la poesia trobadoresca i la societat feudal?
9. Què és l’amor cortès?
10. Quins personatges apareixen en aquestes composicions poètiques?
11. Explica els principals gèneres trobadorescos (cançó, sirventès,...)

·         Després de llegir l’auca dels trobadors, feu un petit escrit on apareguin les idees més importants (sobretot parleu d’alguns trobadors, ja que no els hem tractat a l’exercici anterior).
  

·         Amb tota la informació anterior confeccioneu una presentació de diapositives que segueixi aquest esquema:
-          Lloc i data de naixement de la poesia trobadoresca
-          Característiques dels trobadors
-          Característiques de la poesia
-          Gèneres trobadorescos
-          Trobadors més importants ( optatiu:podeu buscar-ne informació addicional)



Webgrafia

La poesia trobadoresca
Gèneres de la poesia trobadoresca
Auca dels trobadors
Trobadors catalans


dimarts, 22 de setembre del 2015

El text narratiu té com a finalitat bàsica explicar o relatar fets i accions, que se succeeixen en el temps i que tenen entre ells una relació de causa-efecte. Aquest tipus de text respon a les preguntes següents respecte a un personatge o una cosa: “què va fer?”, “què li passa?”...
De textos narratius escrits, en podem trobar en els anuncis, en les notícies i cròniques periodístiques, etc.
Els textos narratius, amb intenció predominantment literària o artística, els trobem en els contes, en les novel·les, en les rondalles, en els còmics, en els guions dels films, etc.

Text narratiu literari 

 No tots els textos narratius són literaris. La narrativa és el gènere literari que explica, generalment en prosa, encara que també hi ha gèneres literaris narratius en vers, i per mitjà d’un narrador, uns fets situats en un espai i en un temps i protagonitzats per uns personatges Per poder parlar de textos narratius literaris, aquests han d'acomplir una sèrie de condicions:

• creen un món de ficció, encara que pot incloure també elements reals.
• hi ha d'haver almenys un narrador, que explica l'acció.
• hi han d'intervenir uns personatges, que realitzen l'acció.
• existeix una acció o conflicte.
• l'acció o conflicte té lloc en un temps i en un espai.
• la seva funció ha de ser estètica, no només referencial.

Dins d'aquest grup, els dos gèneres narratius més importants són la novel·la i el conte. Hi podem trobar, a més, altres gèneres: faula, rondalla, llegenda, mite... Aquests gèneres presenten certes peculiaritats que els distingeixen d'altres textos narratius no literaris. Tenen un objectiu literari i estètic, és a dir, el lector espera gaudir d'una història interessant, i el llenguatge amb què s'expressen acostuma a tenir una finalitat estètica.

Exercicis pràctics

Activitats en comú de tota la classe: 

  •  S'ha d'analitzar si en aquest videoclip s'explica una història i es compleixen els requisits per parlar de narració. 
  • Es repassen les característiques dels textos narratius especificades abans i s'apliquen a la història del clip musical.
  • En quin gènere narratiu la classificaríem?
  • Es redacten de forma esquemàtica els fets de la narració
Activitats per realitzar individualment:

  • Confeccioneu un text que contingui les idees anteriors.
  • Redacteu un text narratiu que es basi en el videoclip (mínim 12 línies) 
Matèria d'ampliació (optativa)

divendres, 18 de setembre del 2015

L'Edat Mitjana en imatges

Exercicis:


Aquest treball es realitzarà per parelles.

Busqueu dues imatges de l'Edat Mitjana. Feu-ne una descripció objectiva de la primera i una descripció subjectiva de la segona.

Després haureu d'exposar davant de la classe el treball que heu realitzat.


Pesentació del curs

dimarts, 9 de juny del 2015

Matèria examen de recuperació juny

Primera avaluació
Què entra a l'examen?
- Comentari de textos: comprensió i expressió escrita.

- Repàs de gramàtica:
  • identificar la categoria gramatical de les paraules d'un text
  • identificar el mode, temps, persona i nombre d'una forma verbal
  • separació de síl·labes. Diftongs i hiats   
- Literatura
  • Tres autors de l'Edat Mitjana: Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell
  • Gèneres de la poesia trobadoresca 
  • Comentari de textos

Material d'estudi i webgrafia

Conjugació de verbs
Categories gramaticals (exercicis per practicar)
 Gèneres trobadorescos 
Tres autors de l'Edat Mitjana (també el podeu trobar al grup de la NET a la pàgina d'arxius)
Apunts de classe (separació síl·labes, diftongs, hiats)

Segona avaluació

Literatura

- La Renaixença
- Àngel Guimerà
- Jacint Verdaguer
- Comentari de textos
Llengua

- Anàlisi morfosintàctica

Material d'estudi i webgrafia

- Tres documents sobre els temes de literatura penjats al grup de la NET o accés a aquest DOCUMENT
- Apunts de classe
Tercera avaluació

- La narrativa del s.XIX
- Narcís Oller
- Conte "la bufetada" de Narcís Oller
- El gènere narratiu treballat a classe (cal preparar un resum on
  hi hagi la definició, les característiques i algun exemple de
  novel·la i pel·lícula representatives
- Lectura del conte "La carta robada"
- Sintaxi
- Pronoms febles

Material d'estudi i webgrafia
Sobre la narrativa
Sobre Narcís Oller
 Sintaxi i pronoms febles: apunts i dossiers treballats a classe
Conte: fotocòpies
Gènere narratiu: Només s'ha d'estudiar el que hagis treballat

dimarts, 19 de maig del 2015

Matèria examen global



- La narrativa del s.XIX
- Narcís Oller
- El gènere narratiu treballat a classe (cal preparar un resum on 
  hi hagi la definició, les característiques i algun exemple de
  novel·la i pel·lícula representatives
- Lectura del conte "la carta robada"
- Sintaxi
- Pronoms febles

On trobareu la informació?
Sobre la narrativa
Sobre Narcís Oller
 Sintaxi i pronoms febles: apunts i dossiers treballats a classe
Conte: fotocòpies
Gènere narratiu: Només s'ha d'estudiar el que hagis treballat

dilluns, 18 de maig del 2015

Taller d'escriptura: la carta robada

Exercicis

1. Sintetitza el conte en 15-20 frases.
2. Fes una llista d'un mínim de deu mots que no coneguis i escriu el seu significat després de buscar-lo en un diccionari.
3. Indica quin és el punt de vista de la narració. Raona la resposta.
4. Copia alguns fragments del relat que t'ajudin a conèixer el protagonista i el seu amic Auguste Dupin.
5. Indica el temps i l'espai de la narració. Copia fragments que demostrin el que dius.